EL NAUFRAGI DE LES XARXES PESCANT COVIDs

0
481

Finalment hem pogut obrir les portes del projecte del centre obert. L’activitat amb els infants i joves ha començat amb normalitat, dins del que podem entendre per normalitat en els dies que corren.

Hem aplicat totes les mesures que ens han dit i més. Mascaretes, gel hidroalcohòlic, distància, desinfecció d’espais, reducció de grups, temperatures, registres, declaracions responsables, ventilació, pedagogia… Malgrat tot hi ha una de les indicacions que ens demanen des de la DGAIA i el Procicat que encara està pendent: tenir un contacte amb el CAP per si tenim algun cas positiu de coronavirus.

Doncs… no hi ha hagut manera… el telèfon sempre comunica, els correus electrònics no tenen resposta i, evidentment, no hi podem anar presencialment.

Comencen a venir els infants i adolescents, les activitats a ple rendiment, l’equip donant-ho tot un cop més i de sobte… Ja ho tenim aquí: “Tal” del grup “Qual” ha donat positiu en coronavirus.

Calma. Tranquil·litat. Tenim les instruccions. Cal que ens posem en contacte amb el CAP.

Truquem al CAP del territori. Comunica. No passa res, hi tornem. Comunica una vegada més. I així contínuament… I doncs, què se suposa què hem de fer en aquest moment?

Amb la voluntat de seguir el protocol establert, ens sentim desemparades perquè el contacte amb el CAP era el nostre primer moviment pautat. Ens sentim soles. Truquem al 061 per saber com hem d’actuar en aquest escenari. Però el 061 no ens coneixen… Què és un Centre Obert? Els ho expliquem, i sabem que els ho haurem d’explicar reiteradament.

Les respostes en la nostra actuació davant un positiu als centres oberts gairebé sempre arriben tard. Molt tard. Tan tard, que nosaltres haurem d’haver pres decisions sobre què fem el dia següent: Obrim? No obrim? Qui no pot entrar? Qui ens ha de dir alguna cosa? Qui és el “referent Covid” que se’ns va dir que ja es posaria en contacte amb nosaltres? Amb qui contactem per expressar els nostres dubtes?

L’endemà arriba i hem hagut de prendre una decisió. Parlem amb altres entitats i s’han trobat en casos similars. També s’han sentit desemparades. En alguns casos hem informat a l’escola d’algun cas positiu, i, en molts altres casos les famílies ens han informat de positius i de quarentenes que nosaltres, al Centre Obert, desconeixíem. Ningú ens ha informat a nivell oficial.

Llavors, ens adonem que en aquest precís context en què el treball en xarxa i la connexió entre entitats, recursos i serveis té més sentit que mai, aquesta no esdevé prou eficaç. Les sinergies establertes al llarg de molts anys i que formen part del quotidià dels nostres centres, en el moment que més cal que aquestes es coordinin, s’informin mútuament i treballin estretament amb les administracions i els serveis de gran rellevància com ara els CAPS, fan que avui ens sentim desemparades.

Enmig d’aquesta incertesa, val a dir que sovint trobem algú que ens dona respostes. Algún dels professionals que ens ha vist naufragar en aquest mar d’indecisions i de desemparament  fa els (im)possibles per aportar una mica de llum a tot plegat. I estem agraïts per això. Però entenem que més enllà de la voluntat d’aquests professionals que acudeixen al rescat dels nostres dubtes, necessitem canals de comunicació eficaços i estables. Necessitem tenir la seguretat que quan tinguem el pròxim cas positiu algú es posarà en contacte amb nosaltres o podrem acudir a algun òrgan (administració, CAPS, etc.) que ens pugui pautar i donar suport per a prendre les decisions coherents i oportunes.

Necessitem saber que en el pròxim naufragi de dubtes i incerteses, no podem dependre només dels professionals amb bona voluntat que fan mans i mànigues per aclarir els nostres dubtes…

Necessitem sentir-nos part d’aquest engranatge comunitari que hauria de possibilitar que la informació i els protocols entre centres educatius, administració, CAPS i Centres Oberts estigui a l’abast de tots els agents. Amb transparència. Amb consonància. Amb eficàcia.

Considerem que nosaltres, des de la nostra tasca als Centre Oberts, som un agent més que incideix en la salut comunitària i, com a tal, volem ser part activa d’aquesta responsabilitat que humilment assumim.

La Comissió de Centres Oberts de la FEDAIA

Novembre 2020