Avançant cap a una cultura de l’acolliment

0
6232

Fedaia acull una jornada internacional sobre l’acolliment familiar al Palau Macaya de Barcelona

A Catalunya hi ha 600 famílies d’acollida i uns 1000 infants que es troben sota aquesta mesura de protecció que permet donar un entorn familiar a un infant que ho necessita per un període de temps determinat.

Núria Fuentes, Agnès Russiñol, Jordi Ripoll i Vincent Ramon

Aquestes famílies no són, però, suficients. Falta camí per recórrer i aquesta és una de les qüestions que s’ha abordat avui en la jornada “L’acolliment familiar a Europa”, organitzada per la Fedaia en col·laboració amb el grup de Recerca en Intervencions Socioeducatives en la infància i la Joventut (GRISIJ) , l’associació europea APFEL i l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA).

Durant tot el dia s’han intercanviat experiències de països com França, Itàlia i Holanda i s’han presentat exemples interessants de com és possible conciliar la protecció amb mesures de tot tipus: alternances en la pròpia família amb una família d’acollida, acolliment obert que permet que l’infant continuï en el si de la seva família amb un acompanyament adequat o bé acollida durant unes hores en un centre obert.

“L’objectiu de l’acolliment hauria de ser en molts casos que l’infant torni amb la seva pròpia família però en la pràctica això no passa”, ha recordat Jordi Ripoll, coordinador d’ICIFs de la Fedaia durant la inauguració de la jornada en què ha participat també la directora de l’ICAA, Agnès Russiñol, Vincent Ramon de APFEL i Núria Fonts de GRISIJ. Ripoll i Russiñol han posat èmfasi en la necessitat d’avançar en la cultura de l’acolliment i han constatat que mentre gairebé la totalitat de la població sap què és l’adopció, les enquestes revelen que només un 50% dels ciutadans sap què és l’acolliment.

“Necessitem campanyes per promoure l’acolliment, perquè la gent conegui la importància d’aquest recurs i així aconseguir les famílies d’acollida que necessitem”, ha assenyalat Russiñol mentre Ripoll ha recordat que els perfils que més es necessiten són els destinats a infants amb necessitats especials i per a grups de germans.

Tot i que les modalitats d’acolliment i el nombre d’infants sota tutela varien molt d’un país a un altre, els especialistes han concordat que el perfil és el d’infants amb experiències de vida molt difícils, amb relacions complicades amb els seus pares que en la majoria són persones amb mancances i que no tenen les capacitats parentals necessàries. “És per això que es necessiten recursos econòmics i humans per poder tirar-los endavant”, ha afirmat Benedicte Aubert.

Núria Fuentes, Jordi Ripoll, Benedicte Aubert, Claire Turbiaux, Bep Van Stolen i Giorgia Salvadori

Un dels casos que s’ha analitzat és el d’Holanda on el sistema de protecció a la infància està descentralitzat i depèn dels 380 municipis que té aquest país. “Això no impedeix que hi hagi 26 centres especialitzats on es porta als infants que necessiten una atenció especialitzada. En tots els casos, es prioritza l’acolliment familiar fins al punt que s’ha de justificar davant l’administració cada un d’aquests casos “, ha explicat Bep Van Sloten.
La jornada ha comptat amb tallers en grup per intercanviar experiències.