Raúl García: “La clau de la intervenció amb joves és estar sempre disponible”

4784
43526

El director del centre obert Rialles és un dels impulsors del projecte ‘El Punt’ que proposa el treball d’acompanyament amb joves en el seu propi entorn, ja sigui una plaça o les xarxes socials

(per Beatriz Silva) Educadors amb disponibilitat plena, sense estructura fixa, amb horaris totalment flexibles i llibertat per fer treball d’acompanyament al centre però també al carrer o a les cases: un educador que va a la recerca dels adolescents i joves en comptes d’esperar que vinguin al centre.

És la filosofia darrere d”El Punt’, un dels projectes del centre obert Rialles de Santa Coloma de Gramenet destinat a joves d’entre 16 i 25 anys que ha aconseguit en els seus 10 anys de vida canviar la forma d’abordar el treball comunitari. “En algun moment ens vam adonar que si fèiem la feina des dels despatxos, no arribaríem a la majoria de xavals amb necessitats, que havíem d’anar a buscar-los: als carrers, a les xarxes socials, on ells tinguessin el seu àmbit d’acció. Havíem de fer possible fer una tutoria en un bar o en una plaça. Ens vam adonar que podíem tenir un gran marc teòric i molta infraestructura però el més important per aconseguir resultats era tenir disponibilitat per estar amb ells “, explica Raúl García, director de Rialles i un dels impulsors del projecte.

“Ens vam adonar que si fèiem la feina des dels despatxos, no arribaríem a la majoria de xavals amb necessitats, que havíem d’anar a buscar-los: als carrers, a les xarxes socials, on ells tinguessin el seu àmbit d’acció”

‘El Punt’ ha aconseguit convertir-se en un referent d’intervenció i en un experiment pioner del model comunitari d’atenció que ara es busca impulsar des de les administracions. Raúl García reconeix, però, que “el canvi de xip” no va ser fàcil “perquè les estructures estan pensades per tenir un marc fix d’horaris d’atenció i de jornades laborals. Tot i que la realitat dels xavals funcioni en un univers diferent. Un xaval amb dificultats no respon a la lògica administrativa. O flexibilitzes, o l’impacte que tens és molt petit. La nostra disponibilitat ara és pràcticament plena i estem contents perquè cada vegada més joves criden a aquesta porta. És un punt d’acollida, de trobada, com el seu nom indica”, assenyala.

Raúl García està convençut de la urgència d’avançar en aquest tipus d’atenció. “Si estem en la comunitat hem de formar part d’ella, no podem tenir un ens aïllat sobre el qual uns fan una intervenció, i uns altres, una altra. Hem de pensar menys en projectes educatius i més en projectes vitals, individuals, en una atenció més integral. Els projectes educatius són esbiaixats. L’escola en té un, els serveis socials un altre, i al final ens trobem que hi ha 5 o 6 projectes diferents al voltant d’un mateix xaval. El que hem d’abordar és com s’acompanya el projecte de vida de cada persona: posar-nos d’acord en com s’acompanya a aquesta persona, qui és el referent, qui és important per a ell o ella i com estarem presents”, assenyala.

“Tendim a posar l’accent en les dificultats en comptes de subratllar que són joves amb moltes potencialitats i capacitat per superar l’adversitat”

El projecte ‘El Punt’ actua en una zona on hi ha molta població juvenil però al mateix temps un risc alt d’exclusió social. “Treballem sobretot amb xavals que manifesten malestar vital: no troben el seu lloc al món, no tenen referències, estan perduts. Molts vénen de nuclis familiars que no són capaços de fer l’acompanyament que ells necessiten i queden en terra de ningú. Els problemes són múltiples. No tots beuen ni tenen problemes de salut mental. Hi ha molts estereotips en aquest tipus d’atenció però la realitat és complexa. Molts tenen problemes amb els estudis, per gestionar les emocions, en alguns casos amb la justícia. El problema és que tendim a posar l’accent en les dificultats en comptes de subratllar que són joves amb moltes potencialitats i capacitat per superar l’adversitat als quals els falta un acompanyament adult positiu”, subratlla Raúl García.

La inversió en infància i adolescència permetria avançar en la igualtat d’oportunitats d’aquests joves?
“Per descomptat. Si vols veure resultats, necessites pressupostos. Ni les taules d’infància ni els pactes reflecteixen el compromís d’una societat amb la seva infància. El que funciona és la inversió: en més professionals i millor preparats, en una estructura ben dotada i en serveis adaptats a les necessitats. L’ascensor social no s’atura mai en la planta baixa on hi ha els joves que atenem, s’atura en el primer. Si no tenen accés al primer pis, no poden pujar a l’ascensor social. Estar en el primer vol dir donar-los oportunitats que ara no tenen. Com més recursos i compromís de l’administració, millors resultats”.

“El que funciona és la inversió: en més professionals i millor preparats, en una estructura ben dotada i en serveis adaptats a les necessitats”