Els drets dels infants no són un luxe (per Jaume Clupés)

4433
20944

El 25è aniversari de la Convenció dels Drets de l’Infant va arribar en un moment en el que la majoria de països que havien signat la Convenció travessaven greus problemes econòmics. Això no ha de ser una excusa per a no fer realitat uns drets que són bàsics i no una espècie de luxe que no ens podem permetre.

Cal revisar i desenvolupar polítiques que combatin l’exclusió social i la pobresa en la infància. Cal disposar recursos extraordinaris per a reforçar la salut, la qualitat de l’educació i de la seguretat social. Cal també fer efectiu el dret a la participació activa i democràtica dels infants en l’esfera pública i que la seva veu sigui escoltada a l’hora d’implementar polítiques, incloses aquelles destinades a combatre la pobresa i l’exclusió social.

És prou conegut que en moments de crisi econòmica i d’un més gran desequilibri de pobresa d’aquelles famílies més vulnerables al nostre país, generen dèficits que repercuteixen en el desenvolupament de les capacitats i aprenentatges d’infants i joves. La conseqüència més evident és la pèrdua d’oportunitats, desequilibris emocionals i el restrenyiment de la seva participació al context democràtic de dret.

Els infants i els adolescents són comunicadors instintius. Malauradament no tots els adults responsables de les relacions humanes i de politiques socials són escoltadors instintius.  La creació d’una cultura de participació requereix un profund canvi en les nostres conductes quotidianes i és una condició ineludible de resposta al dret superior del menor que recull la Convenció dels Drets de l’Infant .

Les dificultats per atendre les necessitats dels ciutadans de dret que són els infants i joves avui al nostre país, la falta d’escolta de les seves necessitats, la precarietat de les politiques per combatre la pobresa i l’exclusió social, vulneren el principi de prioritat pressupostària i desvirtuen el  dret superior del menor. És una realitat que agreuja i perpetua la invisibilitat d’un sector vital de la nostra societat.

La crisi ha de ser vista com una oportunitat per a revisar i desenvolupar polítiques que combatin l’exclusió social i la pobresa en la infància i perquè aquestes siguin incorporades en el que hauria d’ésser l’agenda política de les estratègies nacionals de desenvolupament.

Cal posar un èmfasi molt més acusat en les polítiques preventives que donin suport a les famílies amb menors d’edat de manera que el benestar dels infants esdevingui fita prioritària de la política social. Cal desenvolupar una xarxa de recursos més eficaç per ajudar als infants, adolescents i famílies. I cal treballar tots junts per i amb els infants perquè la Convenció sigui una realitat.